divendres, 22 de novembre de 2013

EL NIU


  L'abril 1929 es va constituir el Patronat local d'obres benèfiques- socials a Sant Vicenç, amb la finalitat immediata de construir un edifici que servís de Casa-Cuna per a les mares treballadores; i temps més tard, de dispensari i de servei de vetlla per als malalts. S'hi van fer càrrec les Carmelites de Sant Josep. Era un servei totalment gratuït, i les monges no cobraven cap sou.
Formaren part d'aquest primer patronat l'alcade, Mena Enrich i Cadevall; el mossèn, Antoni Orriols i Bayona; el jutge de pau, Rosend Prat i Palomas i el secretari de l'ajuntament, Pere Canal i Rius. Per part dels industrials, Josep Corrons i Bigorra i Francesc Vendrell i Clapers. Per part del comerç, Antoni Vall i Bacardit i Casimir Roig i Miquel, I, com a productors, Antoni Martí i Cortina i Jaume Dalmau i Pascual.
Una part d'aquest edifici estava destinada al convent de les monges. També hi havia una petita capella, oberta al públic.
  Estava oberta les 24 hores del dia per tal de poder atendre els fills de les treballadores, des dels 8 dies fins als 5 anys. Al tèxtil es feien tres torns diferents i les mares deixaven la canalla a cura de les monges.
  Quan duien els menuts de nit o de matinada, les monges tenien uns petits llits on els posaven a dormir.
  Per a poder finançar l'obra es va obrir una subscripció voluntària. Es van emetre unes accions (de 25 pessetes cadasccuna) amb un interès del 5%. Aquestes accions tenien com a garantia l'edifici. Van participar, en la compra de les accions, molts veïns però, sobretot, els empresaris industrials ja que el projecte els era molt profitós.
  Pocs veïns anaven a cobrar els interessos els primers anys. Al cap d'un temps tothom va acabar fent donació i cedint voluntàriament les seves accions al Patronat. 
  En començar les obres de l'edifici es va veure la necessitat de fer algunes modificacions i ampliacions, llavors es va demana un préstec a la Caixa d'Estalvis de Manresa  per la quantia de 10.000 pessetes. 
  Amb aquests diners es va construir l'edifici que dóna al número 104 del carrer Gran on es van instal·lar l'ampliació de les aules de la Casa Cuna i el Dispensari municipal.
Com que el prèstec no es pagava, L'entitat financera, en motiu del la celebració del seu centenari, l'any 1966, va condonar el deute a l'ajuntament i, a més, va fer donació de 50 hamaques.
  


Primers temps de la Casa-Cuna.
Cedida família Andrés Canal.

1929
Cedida família Andrés Canal.

  En començar la guerra civil l'edifici es va convertir en escola, però ja no oferia el servei per als més menuts.
  En acabar la guerra es va convertir en la seu del Frente de Juventudes.


1946
Cedida Marina Busquets.

  
"El 1945 es reuní una comissió formada pel rector mossèn Joan Orriols, el senyor Josep Basomba i el jutge municipal, presidida per l'alcalde d'aleshores, el senyor Alfons Marigot, amb el propòsit de reorganitzar el patronat desmantellat durant la guerra i tornar a posar en marxa la Casa Cuna que tan bon servei havia fet. S'amplià la Junta de Govern i Administració i en formaren part els senyors doctor Valentí Caba, Àngel Jansana i Pere Vall en representació dels fabricants, propietaris i obrers del poble. El 28 d'octubre de 1945, novament les germanes carmelites de Sant Josep se'n feren càrrec.
Els nens podien anar a la Casa Cuna des de les sis setmanes de vida fins als sis anys. El servei de guarderia estava obert des de les cinc del matí fins a les deu de la nit, sense horari fix d'entrada dels nens. Als que esmoraven i dinaven a la guarderia se'ls escalfava el menjar que portaven de casa, que era servit en plats i coberts de què disposava la institució."
Casa Cuna
Antolina Vilaseca
 Es van tornar a fer càrrec les Carmelites, però aquest cop cobrant un sou que pagaven les empreses del poble.
  



 1947, novembre.
Revista Castellet, número 3.

  Ens explica la Marina Busquets que, els diumenges, si la canalla s'avorria a casa, anaven a jugar al pati de la Casa Cuna. De tant en tant, les monges agafaven aquella canalla i se'ls enduien d'excursió pels afores del poble.

1946
Diumenge a fer un tomb.
Cedida Marina Busquets.


1947
Ramon Besora, Joan Junyent i Ramon Basomba, entre d'altres.
Cedida Ramon Besora.

1948
Cedida Núria Ribalta i Aguado.

 1948
Cedida Xavier Vall i Ginferrer.

1951, octubre.
Revista Castellet, número 82.


1952 Ampliació de la Casa Cuna
Galeria Nova.
Revista Castellet, número 93.


1952.
Revista Castellet, número 93.


Principis dels anys cinquanta.
El grup de Miquel Orti a la Casa Cuna.
Cedida Teresa Carrascal.

Dispensari municipal.
Arxiu Miquel Vila.


1952.
Revista Castellet, número 93.


1952.
Revista Castellet, número 94.

  L'any 1953 el dispensari, gràcies a les aportacions de la població, incorpora una màquina de Raigs X.


Arxiu Miquel Vila.


1953, octubre.
Revista Castellet, número 105.


1953
Grup d'alumnes.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.


1954
Cedida Família Codina-Folgarolas.

Sala de jocs.
Cedida Niu.


1957
Imatge de l'entrada de l'antic edifici.
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.

1958
Cedida Conxita García.

1958
Amb Montse Camps i Joan Junyent.
Cedida Montse Camps.


1958 Festa de final de curs .
Processó pel carrer Gran.
Cedida Margarida Bou.


1959
Cedida Montse Camps.


1959. Festa de final de curs.
La Margarida, en un moment del recital.
Cedida Margarida Bou.


1960
Desfilada de Les Filles de Maria.
Festa Final de curs.
Cedida Joan Juanola.


 Cedida Niu.


1960 Caramelles al Niu.
Cedida Joan Juanola.


 Cedida Josep Albets.


 Cedida Josep Albets.


1960
Cedida Carmina Martín.


1960
Cedida Isabel Fanega.


1961
Els pastissers del poble regalen la mona al Niu.
Pati de "la Casa Cuna" a l'entrada pel carrer Creixell.
Cedida M. Àngel Urchaga.


1962. En Josep Codina.
Cedida Isabel Fanega.

  Al març del 1964 les monges van marxar. La primera directora, gestora d'aquest centre va ser Núria Cortés. Amb ella treballaven tres joves puericultores del poble, Adriana Santacreu, Marta Samper i Teresa Carràs.


1965
Cedida Antolina Vilaseca.

1. Marta Sàmper, 2. Jordi Martí, 3. Pepi Canal, 4. Adriana Santacreu, 5. Maria Josep Santacreu, 6. Teresa Carràs, 7. Paquito Jiménez, 8. Núria Cortés, 9. Paquita, 10. Juanjo Brau, 11. Eugènia Valls, 12. Naval, 13. Antònia, 14. Pedrito Jiménez, 15. Fina, 16 Javi Díaz, 17. Quico Vall, 18. Jesús Làzaro, 19. Laura Gubianas.

Imatges d'aquella primera època com a centre laic, del llibre d'Antolina Vilaseca. "Casa Cuna. Escola de Primària"


1. Salvador Moratonas 2.Josep Marimon 3. Quico Vall 4.Liberto Díaz 5. Xavi Díaz 6.Josep Lafont 7. Eugènia Vall 8.Pepi Canal 9.M.Rosa Serra 10...Coll 11.Ferran Masafret 12.Santi Mangues 13.Rosa Maria Moratonas 14.Trini.. 15.M.Teresa Torra 16...Guàrdia 17.Montse Díaz.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària" d'Antolina Vilaseca.




Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària" d'Antolina Vilaseca.

1.Gisela Gorgas 2. Estrella Fíguls 3.Montse Díaz 4.Jordi Masafret 5.Ferran Masafret 6.Montse Casas
 7.Josep Ambròs 8.Daniel.. 9.Begonya Roselló 10.Maria Elena... 11....Cano 12.Pepi Canal 
13.M. Josep Roselló 14.Susanna Casas 15.Paquita Palma.











1. Josep Marimon
2. Santi Mangues
3. Joaquim Massafret
4. Salvador Vilà
5. Liberto Díaz
6. A. Lahoz









1966
Les hamaques que la Caixa d'estavis de Manresa va regalar a la Casa Cuna.
Cedides Antolina Vilaseca.


Cedida El Niu.

 En aquestes imatges es veu l'Adriana amb el seu grup de nanos, al camp de futbol.



Cedides Antolina Vilaseca.


"El Breny" n. 37

Antic edifici.
Arxiu Miquel Vila.
 Arxiu Miquel Vila.


 Arxiu Miquel Vila.
Programa de la Festa major de 1966
Arxiu Miquel Vila.


Cedida El Niu.
Menjador amb l'Adriana.


EL NIU


A finals dels anys seixanta es va crear El Niu. El sistema educatiu va millorar molt pedagògicament. 
  Tal com ens explica Antolina Vilaseca en el seu llibre "Casa Cuna. Escola de Primària":
  " Arribat l'any 1964 i coincidint amb la primera crisi del tèxtil a Sant Vicenç, les poques monges que quedaven a la institució varen marxar a la seva casa central de Barcelona, Aleshores va entrar-hi a treballar per primera vegada personal laic. Aquest traspàs fou tramitat per l'assistent de la fàbrica de Cal Soler, Caterina Alellà. Així va ser com les conegudes puericultores santvicentines Adriana Santacreu, Teresa Carràs i Marta Samper, aleshores tres noies joves, varen començar la tasca d'ensenyar als meus els primers hàbits de comportament: a la taula a l'hora de menjar, al llit a l'hora de la migdiada, al lavabo per rentar-se i anar a l'orinal i més tard al vàter, el primer coneixement del cos, els primers grafismes, els primers dibuixos, les primeres incursions en la plastilina, el fang i la pintura, aprendre les primeres cançons i escoltar els primers contes; el joc, la socialització. Entremig, alguna estirada de cabells, algun cop, un pessic, un plor, un crit, i sempre la paciència i l'amor de les jardineres-mestres per posar pau i harmonia en el grup de la classe. Una gran tasca de vida."

Plànol de La Casa Cuna.
Del llibre "Casa Cuna" d'Antolina Vilaseca.



  Adjuntem fragments del llibre de l'Antolina Vilaseca, "Casa Cuna. Escola de primària" per poder conèixer de primera mà com era el centre en aquells anys i els avanços que es van anar produint.
   1967 L'Antolina era l'única que en aquells moments tenia la carrera de magisteri, necessària per a poder impartir els cursos de primària. Així que es va fer càrrec del grup de Primària (primer i segon)

1967
Avui anem al camp de futbol.
Cedida Maria Lluïsa Martínez.


  Curs 1967 - 1968
Amb la mestra, Marta Sàmper.
Cedides Susagna Casas.


 Curs 1967 - 1968
Cedida Susagna Casas.


1968
Festa final de curs.
Cedida Antolina Vilaseca.


  Un dels nous objectius d'aquesta nova Casa Cuna : "Donar valor a la creativitat i a la lliure expressió en el dibuix i la pintura; fomentar el teatre i la creació de textos poètics com a mitjà de comunicació i creixement personal"

Imatges dels treballs de pintura del grup de l'Antolina, l'any 1971.









Jesús Díaz                                
Salvador Magem                                 




 Jordi Suades
  Teresa Morilla










Modest Casas                                                                                                                                  Jordi Fullola

José de La Vega                                                                                                                               Jordi Casas
                       



Martí Linares                                                                                                                         Maria de Mar Romacho  Marta Gubianas                                                                                                                                 Joan Olana                                                                                                          

                                                                   
      Marta, Teresa, Jesús i Salvador










Jesús Bricollé
Salvador Cots


Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.


Curs 1972-73
Amb Alba Gomis, Lluís Vila, Jordi Subirana, Lluís Oliveres, Jaume Moratonas, Germans Colldeforn (bessons), Alba Grauvilardell, Teresa Chertó, Montserrat Gorgas, Imma Ambrós, Antoni Calveras, Jordi Mora, Benítez, Albert Codina, Albert Berenguer, Teresa Magem, Montserrat Isanta i Montse Martín.
Cedida Antolina Vilaseca.


Classe de la Mariló.
Cedides Antolina Vilaseca.

1972 Sortida a la Torre del Breny.



1. Modest Casa
2. José de la Varga, Roser Gost, Jesús Díaz, Pepita Guàrdia, Marta Gubianas


3. L'Antolina donant instruccions als seus alumnes
4. Lluís Rodríguez


5. Roser Gost Anna Gomis
6. Juanjo Brau, Pepeita Guàrdia, Marta Gubianas


7. Joan Èmbid, Francisco Rodríguez
8. Josep Selga


9. Joan Émbit, Modest Casas,Francesc Rodríguez
10. Santi Mangues

11.
12. Joan Émbit


13. Josep Selga.


Cedides Antolina Vilaseca.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.


Grup de la Mariló Armenteros
Cedides Antolina Vilaseca.



1974 Carnaval
Grup de la Conxita Olivé.
Cedides Antolina Vilaseca.

1974 Carnaval
Entre d'altres, Júlia Tort, Jordi Moratonas, Teresa Montsechh, Elisabet Pey,Núria Santacreu,César Faura, Sílvia Maeso, les bessones Albert, Manolita Cantón, Joan Bergas, Herrera, Dionís Ponsa, Ricard Berenguer, Oriol Sardà, Quim Puig, David Carrascal, Joan Fuentes, Àngel Massafret i Meritxell Gorgas.
Cedides Antolina Vilaseca.
  

1975. Carnaval
 Amb Jordi Sarda, Molina Suau, Jordi Massafret, Oriol Sardà, Ester i Marta Fíguls, Elisabet Pey, Sílvia Maeso, Alba Gomis, Joan Ramon Atienza, Albert Plans, Joan Maria Segura, Rosa Fernández, Joan Bergas.
Cedides Antolina Vilaseca.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.

1976
Cedida Anni Ortiz.


  Una de les innovacions pedagògiques d'aquells anys va ser la introducció d'un sistema d'ensenyament globalitzat que treballava a partir de centres d'interès. El contacte directe amb les coses per poder aprendre era molt important. El medi que envolta la canalla es va convertir en el millor llibre de text.


Sortida al parc.
Cedida Antolina Vilaseca.

1976. Sortida a l'entorn de Castellet.


1. Jordi Suades, José de la Varga, Jordi Casals.
2. Joan Èmbit, Josep Selga.
3. Germán Ruíz, Jordi Massafret


4. Santi Mangues, Xavier Pey
5. Joan Penas, Ramon Ballarà
6. Josep Marimon, Josepp Magem


7. Víctor Bou, Carles Rey
8. Josep Ambrós, Quico Vall
9. Estrella Fíguls, Maria Aurèlia Flotats


10. Santi Mangues, Juanjo Brau
11. 


12. Salvador Moratonas, Ferran Massafret
13 Teresas Morilla, Anna Gomis
14. Gisela Gorgas, Rosa Moratonas


15. Roser Gost, Marta Moratonas
16. Marc Maurici, Lluís Rodríguez.



1974 Sortida a Barcelona, per la fira de santa Llúcia.


Cedides Antolina Vilaseca.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.



1975 Sortida a la neu
Conxita Serra amb Joan Bergas i Teresa Montsech.
Cedides Antolina Vilaseca.
Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.

Sortida al Pedraforca.

Del llibre "Casa Cuna. Escola de primària." D'Antolina Vilaseca.



L'any 1974 la Casa Cuna és declarada, oficialment, guarderia laboral.


Desembre del 1974
 El Breny, número 2. 


1975 El Niu passa a ser "Guardería Laboral"
n. 2 de "El Breny"


  En aquells anys, la directora del centre era la Montserrat Perramon. Hi van entrar a treballar l'Elena Sarri i la Conxita Olivé.
 El mes de març de l'any 1976 s'aprova el projecte d'obres per a la reconstrucció i ampliació de l'escola bressol que finalitzarà l'any 1978.
  Durant les obres, mestres i canalla es van haver de traslladar temporalment a les Escoles Velles, ja que en construir-se, l'any 1975, l'escola Sant Vicenç, les aules de les escoles velles s'havien deixat d'utilitzar.
  Comenta la Fina Luna que van ser pares i mestres qui van haver d'adequar les antigues aules per tal de condicionar-les per a la canalla.

  El Niu a les escoles velles.
Festa de Carnaval
 Amb Antònia Albareda.

 Amb Conxita Olivé





Cedides El Niu.

  En Ricard Gomis ens ha cedit unes imatges de la construcció del nou edifici.
Imatges de les obres de construcció de l'escola bressol El Niu.
  



Mestre Massana, cantonada Creixell.



Mestre Massana.                                                                             Mestre Massana, cantonada carrer Gran.



Carrer Gran.
Cedides Ricard Gomis.

Inauguració El Niu

  L'any 1978 s'inaugura el nou centre escolar, l'Escola Bressol El Niu.
  En aquest nou període del centre hi entraran a treballar l'Antònia , la Montse, La Mariló, la Maribel i la Conxita. És el personal que ha ocupat el Niu durant més anys (prop de 40). Aquestes mestres han estat les responsables de convertir aquella antiga guarderia en una Escola Bressol de referència a la comarca i en la qual s'hi han emmirallar altres escoles.

Arxiu Miquel Vila.

Arxiu Miquel Vila.











Cedides El Niu.




La nova escola bressol.





Cedides El Niu.


1978
Ja tenim un edifici nou! 
La caseta deñ pati, Can Pepito, va ser batejada amb aquest nom perquè la va construir en Josep Camps.
Cedides Niu i Rosa Camps.


  Després del 1975, al poble encara no s'havia recuperat la rua de Carnaval. Tot i així, les escoles públiques reivindicaven la festa i sortien amb la canalla a fer la seva pròpia rua.
  Imatges d'una d'aquelles rues amb Montse Barquet, Antònia Albareda i Elena Sarri.

1978
Cedides El Niu.


  Cal fer referència a una de les persones carismàtiques del Niu que, sense ser mestra, va deixar una molt bona empremta en tots aquells qui la van conèixer.
  Es tracta de la Francisca. Feia de cuinera, però també era com una marassa que vetllava tant per la canalla, com per les mestres.
  De caràcter afable i molt carinyós sempre tenia menjar de sobres per a la canalla que patia algun "atac de gana" fora d'hores.
  Encara avui, en Xavier Oliva manté que no ha tornat a menjar una escudella tan bona com la preparava la Francisca al Niu.
  A més, comenta l'Emili Miralles (marit de l'Antònia Albareda), que mimava les mestres com si fossin les seves filles, sempre tenia paraules d'ànim i consol per a totes.
 
La Francisca del Niu.
Cedida per Cinta Plans. 

1978-1979
Cedida Família Molina-Suau. 

Curs 1978 - 1979
La gran mona de xocolata, representant el Niu.
Cedida Elisa Puig.


1979
Amb en Nasi Llovet i la Lídia Saavedra (els reis del mig)
Cedida Cidinha Roca.


1979 Mercat
Els nens i nenes del niu munten una parada al mercat
per a vendre els seus treballs i recollir diners per poder anar
a la Fira de Santa Llúcia, a Barcelona.
"El Breny" n. 56

1979 Mercat
Els nens i nenes del niu munten una parada al mercat
per a vendre els seus treballs i recollir diners per poder anar
a la Fira de Santa Llúcia, a Barcelona.
"El Breny" n. 56



Cedida Família Molina-Suau. 

Curs 1979  1980
 Cedida Antònia Cabello.


.23 abril de 1980
Per Sant Jordi, visitem la Biblioteca.
Cedida David Sanz.


Curs 1980 - 1981
D'excursió a Barcelona per veure la Fira de Santa Llúcia.
Fotografia a les escales de la Plaça del Rei.
Cedida Montse Camps.


1980 -1981
Aprofitant que anem a la fira de santa Llúcia, practiquem una mica d'esport.
Cedida Daniel Pous.



Carnaval del curs 1980 - 1981











Cedides Niu
Cedida Cidinha Roca.

Cedida Sandra Prenyanosa.


LA TINA I EN JANOT

  En marxar de l'escola la Montse Perramon, va fer un regal ben especial al centre: dos cap-grossos.
  Al cap de pocs anys els senyors Estefanell i Clemens, van armar una estructura per tal de convertir la Tina i el Janot en uns petits gegants. I, evidentment, es van fer els vestits per al nous gegants. La Paquita Soldevila i l'Alícia Codina van fer-los els vestits.
  Aquests dos personatges aviat van començar a formar part de la vida quotidiana d' El Niu.
  Per a formalitzar la seva arribada es va fer una festa de bateig.
  El padrí dels cap-grossos va ser en Josep Ambrós (president de l'AMPA, en aquell temps) i la padrina va ser l'Adriana.
  No hi va haver confits de bateig, però sí que hi va haver un gran pastís fet de Chupa-Chups, del qual va poder gaudir tota la canalla.



1981
Bateig oficial de la Tina i en Janot.
Cedides Niu.



1982, De colònies al Pedraforca.



1982
De colònies al Pedraforca.
Cedides Daniel Pous.


1982
De colònies al Pedraforca.
Cedida Carmen Martos.






 Cedides Família Molina-Suau. 

1983 Sortida al zoo

 
Cedides Niu


L'any 1983, el rei Carnestoltes arriba al poble amb els Catalans i la canalla el va a rebre per a donar-li la benvinguda.


      Cedides El Niu.

1983, es fa la presentació en societat dels gegants del Niu amb una trobada gegantera a la plaça 11 de setembre.

1983
Cedida El Niu.

Curs 1982 - 1983 D'excursió.
Cedida Xènia Soler.


1984. Carnaval.

1984 Carnaval.
Cedides El Niu.



Carnavals sense datar.

Cedides El Niu.



  El Niu s'ha distingit, des dels seus orígens, per implicar l'escola en les tradicions populars i el medi natural.
  Les sortides, colònies, festes... han estat una constant en l'educació de la canalla.



 Colònies a Sant Martí Sesgueioles, any 1984.





Cedides El Niu.


1984 - 1985
Excursió.
Cedida Meritxell Amorós.



1984
Fira de primavera.
Cedida El Niu.

1985
Cedida Rosa Yagüe.


Els cap-grossos del Niu.
Família Cuyàs.

1985
Fem cagar el Tió
Cedida El Niu.


1985
Cedida Maite García.


1986
Cedia El Niu.


1986 Carnaval.
Cedida El Niu.


1988 el dimoni.
Família Cuyàs.


Carnaval del 1988

Curs 1987 - 1988
Cedida Maite Garcia.



Cedide El Niu.


Cedida Rosa Yagüe


Carnaval del curs 1988 1989 a l'escola i rua pel poble.


Cedides El Niu.



Visita a la caserna dels bombers de Manresa. Any 1989.




1989- 1990 Caserna del Bombers de Manresa.
Cedides El Niu.


Sortida al zoo
Cedida El Niu.


Curs 1990 - 1991
Classe de l'Antònia Albareda.
Amb Martí i Maria Linares, Maria Luaña, Amaia, Roger Costa, Oriol Valera. Michael Clemens, Marta Ferrer, Anna Caballero, Carles Arteaga, entre d'altres.
Cedides Núria Puértolas.

Curs 1990-1991. L'Anna Caballero ens convida a veure la seva casa, al Pont de Vilomara.
Cedides Núria Puértolas.




 1991
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.


 1991
Sortida al zoo.
Cedida El Niu.


Curs 1991 - 1992
Classe de la Conxita Sanjust.
Cedida Núria Puértolas.


  L'any 1992 l'AMPA del Niu decideix que ja és hora que l'escola participi a la rua del poble amb una carrossa. La primera carrossa del Niu portarà com a tema "les bosses de caramels".



1992 Les bosses de caramels.
Cedida Maria Josep Hernández.


1992
Fira de primavera.
Cedida El Niu.

1992 Castanyada al Niu.
Cedida Núria Puértolas.
  
1992 Festa de Nadal.
Cedides Núria Puértolas.


Curs 1992 - 1993
Classe de la Conxita Sanjust.
Cedida Núria Puértolas.


Primavera del 1993. Sortida al zoo.


Cedides Niu

1992- 1993 Excursió al zoo.
Cedides Roger Costa.

1993 Carnaval.
Carrossa del Niu.
Cedia Joan Baptista Costa.


A la primavera del 1993 els "grans del Niu" 
ajuden a plantar un arbre al pati.

Cedides Joan Baptista Costa.


1993 de colònies a Mura.
Cedida Núria Puértolas.

Cedida Isabel Fanega.

  El curs 1993 - 1994 els gegants del Niu participen en una trobada gegantera.

Cedides El Niu.


Cap comentari:

Publica un comentari